Menu sup

Història

Història

El projecte va ser redactat per Emili Pou. Es va inaugurar el 15 de maig de 1861 com a far de 6è ordre, amb òptica catadiòptrica i llum fixa. El 1863 s’hi va col•locar una coberta de bigues de ferro (les de fusta ja estaven podrides). El 1866 es va traure a subhasta el servei de llanxa (com en els altres fars que requerien aquest servei) i es va concedir per 584 escuts anuals, per la qual cosa el 1867 els mariners van deixar de viure a l’illa i es van traslladar al port de l’Alcúdia, amb la conseqüent obligació de fer dos viatges setmanals al far, o viatges extra si els torrers comunicaven una necessitat urgent mitjançant la col•locació d’una bandera blanca. El 1917 es van instal•lar en l’òptica unes pantalles giratòries, fet pel qual va passar a tenir una aparença lluminosa de 3+1 ocultacions i a produir el focus lluminós mitjançant un cremador de gas acetilè. El gas era elaborat al far mateix amb la utilització d’un gasogen on es mesclaven pedres de carbur càlcic i aigua. El 1922 es va substituir el terrat per una coberta de teules, a causa dels forts problemes d’infraestructura causats per les humitats. El 1960 va ser retirada la llanterna i s’hi va col•locar al seu lloc una altra de no visitable, per la qual cosa en aquell moment va quedar automatitzada l’encesa mitjançant vàlvula solar. Aquest va ser el motiu pel qual l’any següent es va quedar el far sense personal resident. La seva aparença lluminosa va passar llavors a ser de llampades blanques equidistants. Posteriorment, en la dècada dels noranta, s’hi van instal•lar panells solars que van permetre la retirada dels aparells de gas. Actualment, tot i que conserva la vella llanterna de gas AGA, disposa al seu interior d’una moderna òptica acrílica de LEDs de 54 watts de consum. Com en molts altres fars, els torrers d’Alcanada van prendre part activa en el socors de les víctimes de diversos naufragis.