Menu sup

Història

Història

El projecte va ser redactat per Emili Pou. Es va inaugurar el 31-07-1860 com a far de 6è ordre amb llum fixa i llums de nivell constant d’una metxa, encara que l’òptica que s’hi va instal•lar va ser de 5è ordre. El 1919 es van afegir a l’òptica unes pantalles giratòries que produïen una aparença lluminosa de 2 ocultacions cada 10 segons i que il•luminaven mitjançant gas acetilè elaborat en un gasogen instal•lat dins d’una caseta annexa al far. El 1950 es va espatllar el sistema d’acetilè i es va recuperar l’ús de llums Maris o Aladí (es van usar ambdues alternativament) amb petroli com a combustible. El 1962 es va substituir la vella llanterna per una d’aeromarítima i a més es va electrificar el senyal i es va recréixer la torre. En aquesta data es va canviar també l’òptica i es va instal•lar una aeromarítima de 4t ordre que generava una aparença lluminosa de 4 llampades cada 20 segons. L’enllumenat es produïa llavors mitjançant llums elèctrics de 1500 w. Al setembre de 1970 va començar a funcionar el radiofar allí instal•lat (avui GPS Diferencial DGPS). En aquell any es va realitzar l’ampliació d’habitatges. A causa de la poca alçària d’aquest penya-segat, els dies de fort temporal de SO l’aigua arriba a afectar les dependències del far. D’entre els naufragis ocorreguts en aquest punt destaca el succeït el 1953, quan la matinada del dia 1 d’abril va embarrancar a la Punta de Mulá el vaixell Ciudad de Palma de la companyia Trasmediterránea, sense patir pèrdues de vides humanes. Com que en un principi el far tenia servei d’abastiment per llanxa, es va obrir un camí al penya-segat per pujar des de la mar les provisions i el combustible. Avui encara poden veure’s les restes d’aquell petit embarcador i el camí d’accés. Quan el 1926 es va col•locar una balisa automàtica a l’illot del Toro, van ser els faroners de Calafiguera els encarregats del seu manteniment, per la qual cosa eren recollits a l’embarcador proper al far i portats fins a l’illot per procedir allí al manteniment del senyal. Una de les tasques més dures i perilloses consistia a pujar les bombones d’acetilè per un pescant col•locat a la vora del penya-segat de l’illot i traginar-les fins la balisa, cosa que si la mar no estava molt calmada resultava una tasca molt complicada.

Faros más cercanos