El projecte va ser redactat per Emili Pou. Va començar a il•luminar amb una òptica fixa i part externa giratòria de 6 lents vermelles. L’aparença lluminosa era de llum blanca variada per llampades vermelles cada 2 minuts. Utilitzava un llum moderador d’oli per a far de 3r ordre. Es va inaugurar el 30-11-1861. El 1899, i a causa dels problemes que la humitat ocasionava a l’edifici, es va substituir el terrat per una coberta de teules a dues aigües. El 1912 s’hi va instal•lar un llum Chance d’incandescència de vapor de petroli de 55 mm tot i que es va conservar el mateix aparell òptic i la mateixa característica lluminosa. Com a auxiliar s’utilitzava en aquest temps un llum Chance de dues metxes. El 1924 es va substituir l’òptica original per una altra amb flotador de mercuri per a les cinc lents externes giratòries i una part catadiòptrica fixa; la seva aparença era de llum fixa variada per grups de 3+2 llampades blanques. Aquesta òptica pot contemplar-se actualment a l’Exposició de Senyals Marítims del far de Portopí. El 1969 es va electrificar el sistema d’enllumenat, es va conservar la part fixa de l’òptica però es van retirar les lents externes giratòries que estaven acoblades al mecanisme de rotació. La intermitència seria ara produïda per un llambrador elèctric. El 1971 s’hi va collocar una òptica d’horitzó. A causa dels forts vents que castiguen sovint aquesta zona de les Balears, durant la segona meitat del segle XIX van ser moltes les ocasions en què els torrers d’aquest far van haver de socórrer les víctimes dels naufragis ocorreguts en les seves proximitats i van arribar a ser condecorats en una ocasió amb la Creu de Beneficència pel Govern d’Espanya el 1869, arran d’un fort temporal que va provocar diverses desgràcies a la zona.