Menu sup

Història

Història

El projecte original va ser redactat per Emili Pou. Se’n va aprovar el projecte el 1862 com a far de sisè ordre. Es va inaugurar el 15-09-1864. Es tractava d’un far problemàtic des que se’n va estudiar la construcció, a causa de les complicacions derivades de l’existència als seus voltants d’un “bufador”, és a dir, un gran buit a la roca comunicat amb la mar, a causa del qual, en presentar-se els grans temporals de NO, es forma un furiós corrent d’aigua que s’eleva més de 30 metres i es desploma després sobre el far. Ja el 1865, es va apreciar que com a conseqüència dels temporals i de les grans onades es produïen tremolors intensos a l’edifici. El torrer considerava en aquells dies molt perillosa l’estada a l’edifici i traslladava la seva família a una construcció pròxima al far. El 1923 es va abandonar definitivament la residència habitual de l’edifici circular i es va habilitar com a habitatge l’antiga construcció provisional utilitzada pels obrers mentre es duien a terme les obres del far. El 1928 es va projectar una nova torre, en un enclavament pròxim però un poc més elevat i allunyat del bufador, alhora que s’hi va construir un nou edifici d’habitatges ja definitiu. Però el nou far no va entrar en servei fins el 30 de maig de 1944. Aquest, i el de Cap Gros, van ser els primers fars que es van electrificar de tot l’arxipèlag Balear, el gener de 1918, encara que en un principi la línia elèctrica era molt defectuosa i gairebé cada nit s’havia de col•locar durant algunes hores el sistema d’enllumenat d’emergència que consistia en un llum Maris d’una metxa alimentada amb petroli.