Menu sup

Història

Història

El projecte va ser redactat per Emili Pou. Es va inaugurar el 30 de novembre de 1861. El primer aparell lluminós consistia en una òptica catadiòptrica fixa de 2n ordre de la casa francesa Henry Lepaute i un llum moderador d’oli tipus Degrand. El 1928 s’hi va instal•lar una òptica de rotació de dotze panells catadiòptrics procedent del far de Formentor i adaptada a la llavors moderna tecnologia francesa que emprava un flotador de mercuri per accelerar el moviment giratori i reduir el temps entre llampades. Aquesta òptica encara presta servei en l’actualitat, amb una aparença lluminosa de llampades aïllades cada cinc segons. Aquell mateix any es van retirar els antics becs de metxes concèntriques i s’hi va instal•lar un sistema d’enllumenat per incandescència de vapor de petroli, tipus Chance de 85 m/m, que emprava capçons de seda com a focus lluminós. El 1970 es va electrificar el senyal i es van substituir els antics llums de petroli per un llum trifàsic elèctric de 3.000 watts i dos grups electrògens com a sistema d’emergència. La seva llanterna poligonal de dotze costats és l’única d’aquest tipus que roman avui en dia operativa a l’arxipèlag, ja que a la resta de fars es van anar instal•lant llanternes cilíndriques, de vidres corbs i muntants inclinats. La llanterna del far den Pou també es poligonal però de vuit costats. El 1944, el tècnic encarregat va rescatar el pilot d’un avió alemany que havia caigut a unes dues milles del far i li va donar aliment, roba i recer. L’endemà va ser portat a la base d’hidroavions que llavors existia a l’Estany Pudent, des d’on va ser repatriat. Per aquests fets el govern alemany, en plena 2a Guerra Mundial, va lliurar a aquest faroner un diploma i mil pessetes com a recompensa a la seva tasca de rescat.

Faros más cercanos