Menu sup

Història

Història

Va ser inaugurat el 20-03-1852, al mateix temps que el de Na Pòpia, amb una òptica catadiòptrica de 6è ordre i llum fixa. El projecte va ser redactat per Antonio López Y Montalvo. La particularitat de trobar-se a les proximitats d’una bateria militar de costa va fer que hi sorgissin protestes per part dels comandaments militars en veure que el far obstaculitzava un sector de tir. A més a més, els torrers destinats estaven atemorits perquè els projectils arribaven fins i tot a entrar dins de l’edifici i posaven en perill les seves vides i les de les seves famílies, a pesar que eren avisats per sortir del far quan anaven a fer-se pràctiques de tir. Açò va motivar l’apagada del far el 1912 i la seva substitució per un fanal mòbil col•locat en un pescant metàl•lic a la vora del penya-segat que produïa una aparença lluminosa de grups de 4 ocultacions cada 15 segons, mitjançant una òptica diòptrica de 9 anells i un llum Maris d’una metxa alimentat amb petroli. D’aquesta manera, cada vegada que es decidia disparar els canons, es plegava el pescant i es deixava lliure l’espai de tir. El seu abast va passar a ser de 9’5 milles nàutiques amb visibilitat mitjana. No obstant això, l’antic edifici no es va derrocar fins el 1917 i part del material demolit es va reutilitzar per a la construcció del far de Favàritx. El 22 de juliol de 1918 va quedar electrificat l’enllumenat del fanal situat al pescant. Aquest mateix any es van electrificar també els fars de la Creu, Cap Gros, Ciutadella, Botafoc i Portopí. D’altra banda, a uns 100 metres de distància de l’antic far de Maó, es van construir uns habitatges nous per als torrers, que han continuat sent utilitzats com a tals fins als nostres dies. Al lloc on s’havia instal•lat el pescant es va acabar construint una torre de formigó amb caseta, l’estructura amb què ha arribat als nostres dies.

Faros más cercanos