Menu sup

Història

Història

Va ser projectat per Antonio López y Montalvo Comença el seu funcionament el 20-03-1852 com un far de 3r ordre gran model. Tenia una aparença de llum fixa blanca variada per llampades cada 2 minuts, produïdes per una òptica catadiòptrica fixa i tres lents verticals giratòries externes. Es va triar el punt més elevat de l’illa Dragonera, a 352 m d’altura, la qual cosa li va atorgar la singularitat de ser el far d’Espanya construït a major altura sobre el nivell del mar. Aquesta exagerada elevació provocava que sovint la boira n’entorpís la visibilitat des de ls mar, la qual cosa va motivar la seva apagada el 1910 per ser substituït per altres dos fars construïts en cada un dels extrems de l’illa. L’edifici estava dissenyat en diversos nivells per aprofitar el pronunciat pendent del lloc. Les contínues descàrregues elèctriques provocades per les tempestats, els fortíssims vents patits i el pronunciat aïllament dels seus habitants, feien d’aquesta destinació una dels més dures de tot l’arxipèlag. La segona dècada del segle XX l’edifici va ser lliurat al Ministeri d’Hisenda. L’aparell òptic va ser desmuntat i remès a València per ser reutilitzat en aquelles costes.

Faros más cercanos

Dragonera-Tramuntana
Sa Dragonera
Dragonera-Llebeig
Sa Dragonera