Menu sup

Història

Història

Projectat per Emili Pou e inaugurat el 31-12-1863. Aquest senyal és conseqüència d’una de les propostes que Emili Pou va realitzar per construir una sèrie de fars no previstos al Pla General de 1847. Es va inaugurar amb una òptica fixa per a far de 6è ordre i llum moderador d’oli. El 1917 s’hi van afegir unes pantalles amb mecanisme de rellotgeria per produir una aparença d’ocultacions, 3+4 cada 20 segons, amb llum de gas acetilè. El 1965 s’hi va implantar l’enllumenat elèctric, amb una aparença de 2 llampades blanques cada 10 segons, produïdes per una òptica catadiòptrica procedent del Far de Tramuntana. El 1996 es va procedir a la solarització del senyal i al canvi una vegada més de la seva òptica giratòria per una altra diòptrica d’horitzó. La torre original va ser recrescuda en dues ocasions, una el 1918 per augmentar-ne l’alçària en 6 metres i canviar a més la llanterna; i una altra el 1965 per electrificar el far i recréixer-lo en 10 metres més. Van ser molts els naufragis succeïts als voltants d’aquest far, com per exemple els llaüts del 20 de juliol de 1874 i 12 de juliol de 1875. El 1882 els torrers van intervenir en el rescat d’un vaixell de la companyia Miguel Estela i en el salvament de tota la seva tripulació. Aquest vaixell portava un carregament de licors i altres mercaderies. Cada vegada que es produïa a les proximitats del far una situació de perill per a una embarcació, els torrers col•locaven una bandera blanca i feien sonar un caragol de mar o “trompa de mar” per avisar els carrabiners del port. El 1925 s’hi va afegir el pis superior, amb la qual cosa l’edifici va passar a tenir dues plantes i adquirir així la fisonomia que avui podem contemplar. El 6 de novembre de 1937 es va produir l’ocupació militar del far per part d’un destacament amb militars alemanys. L’abril del 2010 s’ha procedit a la recuperació de l’òptica giratòria retirada el 1996 per a la seva posada de nou en servei a fi d’aconseguir millors rendiments en el seu abast lluminós.