Menu sup

Història

Història

És un far històric que ja apareix citat en un document amb data 12 de setembre de l’any 1300, com a part del codicil inclòs en el testament del rei Jaume II de Mallorca, conservat a la Biblioteca Nacional de París. El primitiu far no es trobava al lloc actual, sinó sobre la lloma ocupada avui pel fort de Sant Carles, el qual es va acabar de construir el 1612. Però els vidres de la llanterna del far es trencaven cada vegada que es disparaven els canons del fort acabat de construir, per la qual cosa va haver de pensar-se a traslladar la seva llum. Aquest trasllat es va produir el 1617 i des de llavors el far està situat sobre la Torre de Senyals, anomenada així ja en el segle XV per la funció que tenia fins i tot abans de convertir-se en far, mitjançant la col•locació de boles que indicaven la procedència i el nombre dels vaixells que entraven al port. Posteriorment, es van utilitzar banderes per a aquesta senyalització, treball que van exercir els anomenats “sentinelles” fins el 1971. El far de Portopí és el segon més antic d’Espanya i un dels fars en funcionament més antics del món. El 1807 s’hi va instal•lar una òptica de reverbers giratòria, tot i que en aquell temps només quatre fars espanyols disposaven d’aquesta tecnologia. Mentre a la resta dels fars de Balears es va deixar d’emprar oli d’oliva com a combustible el 1883, al far de Portopí no es va fer el canvi a la parafina d’Escòcia fins el 1893, moment en què es va substituir la vella llanterna de fusta per una moderna cilíndrica de muntants metàl•lics, i s’hi va instal•lar una òptica catadiòptrica amb llum Maris d’una metxa. El far va ser electrificat el 1918 i el 1927 se’n va tornar a substituir l’òptica i es va col•locar al seu lloc una altra catòptrica (de reverbers), cosa que fa que sigui actualment l’únic far espanyol que il•lumina amb una òptica d’aquestes característiques. Al seu interior hi ha instal•lada una exposició permanent de senyals marítims que reuneix una de les millors col•leccions existents actualment a Europa de material emprat en l’enllumenat marítim. El 24 d’agost del 1972 se’n va apagar la llum per considerar-ho innecessari a causa del creixement del port i de l’existència d’una completa xarxa d’abalisament que facilitava l’entrada. Tot i això, el 1 d’abril del 1977 es va decidir tornar-lo a encendre tenint en compte la importància històrica d’aquest senyal. L’agost de 1983 va ser declarat Monument Historicoartístic.

Faros más cercanos