Menu sup

Història

Història

El proyecte va ser redactat per Pere Garau. Les obres són adjudicades al contractista Conrado Planas el 1908 però no comencen fins el 1910 per no haver-se realitzat els tràmits d’expropiació dels terrenys. Es va inaugurar amb una òptica catadiòptrica de 25 cm de distància focal amb llum chance de 35 mm i una aparença de 2+1 llampades cada 20 segons. Es va inaugurar l’1 de desembre de 1914. La seva construcció va tenir lloc com a resultat de la mala ubicació del far de Punta Grossa a què havia de substituir amb caràcter definitiu. No obstant això, el far de Punta Grossa no s’apagaria immediatament, sinó que a petició d’alguns navegants, es va mantenir funcionant fins el 1916, quan ja s’havien instal•lat unes balises per facilitar l’entrada al port de Cala Sant Vicent. El 1948 es van incorporar uns vidres vermells a la llanterna amb la intenció de produir un sector d’il•luminació que assenyalés el baix de Santa Eulàlia. Posteriorment en aquest baix es va col•locar una balisa sobre un pal metàl·lic, però el sector vermell del far de Tagomago ha continuat formant part de la seva aparença lluminosa fins el 22 de març de 2013. Arran del Pla de Millora de 1967 es va recréixer la torre i va adquirir la seva imatge actual. L’automatització del senyal mitjançant equips d’enllumenat per gas acetilè va suposar la retirada del personal amb residència permanent al far. Des de llavors el manteniment del far correspon als tècnics residents al far del Botafoc. Durant la Guerra Civil es va produir el segrest dels mariners encarregats del servei d’abastiment, els quals van ser obligats a transportar fins a l’Alger, amb l’embarcació del far, tres republicans que volien escapar de l’illa. El far va quedar sense tècnics que residiren al senyal el 17 de juliol de 1963.

Faros más cercanos