Menu sup

Història

Història

Per iniciativa de l’Ajuntament de Sóller, es va construir la torre i un petit edifici el 1842 però no va arribar a il•luminar-se. Es va traspassar al Ministeri d’Obres Públiques el 1852 i es va inaugurar el 20 de febrer de 1859 com a far de 4t ordre. Com que no havia estat projectat per cap enginer, cosa habitual aleshores, la construcció interna de la torre era atípica per als fars de l’època i no tenia cambra de servei, per la qual cosa els torrers allí destinats havien de realitzar els seus torns en la llanterna mateixa, la qual cosa va provocar la seva protesta per haver de fer el seu treball en condicions més dures que la resta de companys dels altres fars. La seva primera aparença lluminosa va ser de llum fixa i utilitzava un llum moderador d’oli d’oliva, però alguns anys després es va substituir per un llum Maris de 2 metxes. El 1918 es va electrificar el far però l’abril de 1952 una forta tempestat va destruir la línia elèctrica i es va haver d’utilitzar el llum de socors, tipus Aladí, fins agost de 1963, quan va tornar a ser electrificat el sistema d’il•luminació. En els anys setanta es va implantar una òptica de llum de feix segellat, que va romandre en servei fins novembre del 2008. Actualment té una òptica acrílica i llums de descàrrega de 400 w. Encara que avui en dia el far està molt ben comunicat amb el Port de Soller, no obstant això, en el segle XIX aquest senyal es trobava bastant aïllat i l’hivern, amb les pluges freqüents de la zona i alguns torrents en plena activitat, els torrers tardaven més de dues hores i mitja a poder arribar al reduït nucli de població que llavors hi havia al port. Quan el torrer de Sa Creu necessitava que el substituïren, generalment acudia un dels dos que vivien a Cap Gros.