Menu sup

Història

Història

El projecte va ser redactat per Emili Pou. Far originàriament de 6è ordre. Els terrenys eren propietat del Marquès del Palmer, el qual va cedir a l’Estat la indemnització corresponent a la seva expropiació. En un principi disposava d’una òptica catadiòptrica de 300 mm de diàmetre per a llum fixa, del fabricant francès Henry Lepaute. Es va inaugurar el 31 d’agost de 1863. Al començament hi havia dos mariners destinats al far per al seu servei d’abastiment. El 1917 va començar la il•luminació amb carbur i una aparença de 4+1 ocultacions produïda gràcies a unes pantalles giratòries amb mecanisme de rellotgeria col•locades al voltant de l’òptica. Posteriorment s’hi instal•lar una òptica diòptrica de tambor i el 1957 va ser modificada l’aparença lluminosa del far alhora que es va electrificar l’instal·lació. S’hi van col•locar llambradors de 32 V que produïen una aparença lluminosa de 2+1 llampades cada 10 segons. Aquest mateix any es va posar en servei una instal•lació d’aerogeneradors, primera a Espanya d’aquest tipus, però no va tenir èxit a causa, principalment, de l’absència de vent amb la constància requerida, la qual cosa va motivar la seva substitució per dos grups electrògens. A l’any 1958 es va produir el recreixement de la torre en 6,5 m per augmentar-ne l’abast geogràfic. En els anys vuitanta s’hi va incorporar el sistema fotovoltaic i va ser el primer far d’Espanya que s’il•luminava amb panells solars.