Menu sup

Història

Història

El projecte va ser redactat per Antonio López y Montalvo. A causa de les complicacions que representava la construcció d’un far en aquest illot, no es va presentar cap licitador a la subhasta i les obres va haver de dur-les a terme l’Administració. Es va construir entre 1854 i 1856. Va començar a funcionar amb una òptica catadiòptrica fixa de 6è ordre construïda per la casa Sautter i disposava per a l’enllumenat d’un llum moderador d’oli. Es va inaugurar l’1 de maig de 1856. Com que la torre tenia molt poca altura i es veia afectada per les ruixades de la mar, els vidres de la llanterna perdien amb rapidesa transparència i la llum no podia apreciar-se amb claredat suficient en aquest pas tan perillós entre Eivissa i Formentera. Per aquesta raó, el 1857 es va proposar canviar-ne la categoria i passar a ser un far de 4t ordre i el 30 de novembre se’n va inaugurar la nova llum, tot i que la seva aparença seguia sent de llum fixa blanca. En aquest nou projecte, realitzat per Emili Pou, també es va recréixer la torre uns cinc metres. L’òptica retirada va ser col•locada al far del Botafoc, el qual es va inaugurar aquesta mateixa nit de 1861. Amb posterioritat el far va passar a ser d’ocultacions. Sembla que van ser diverses les actuacions dels torrers per salvar les vides dels nàufrags. En un d’aquests actes heroics, l’11 de febrer de 1881, van morir els dos torrers quan intentaven ajudar la tripulació del vapor anglès Flaminian, que feia el seu trajecte entre Gibraltar i Gènova. A causa de les dures condicions de vida que havien de suportar els torrers i les seves famílies, únics habitants d’aquest petit illot, va ser el primer far que es va automatitzar mitjançant l’ús de la llavors moderna tecnologia sueca, que utilitzava el gas acetilè per al funcionament d’una sèrie de sistemes d’enllumenat amb encesa automàtica mitjançant una vàlvula solar. Com a conseqüència d’aquesta incorporació tecnològica, el far va quedar des de 1929 sense personal que visqués a l’illa.