Menu sup

Història

Història

El va projectar Emili Pou per considerar-se insuficient el far de Penjats per abalisar el Freo Gran entre Eivissa i Formentera. Encara que pensat per a 3r ordre, la Comissió de Fars va opinar que havia de ser com el de Penjats, de 4t ordre, i a més de llum fixa variada amb llampades vermelles de 3 en 3 minuts per diferenciar-lo del de La Mola, que era també de llum fixa. Es va inaugurar el 15 de març de 1864. L’òptica es va adquirir a la casa parisenca Henry Lepaute per un preu de 11.079,45 francs. Aviat es van començar a patir els inconvenients derivats de la seva excessiva proximitat al mar, ja que entraven les ones als propis habitatges dels torrers i l’edifica patia un ràpid deteriorament que es veia accelerat per haver estat construït amb pedra local anomenada “marès” de poca consistència. Pedro Garau, el 1897, proposa l’eliminació de l’edifici per construir uns habitatges nous en un punt una mica més allunyat i situat a major altura, amb pedra de Santanyi reconeguda per una major duresa i resistència als agents erosius. S’hi va construir, a més, una galeria subterrània per enllaçar la torre amb el nou edifici, ja que durant els forts temporals les ones passaven per damunt de l’illot, per la qual cosa amb aquest passadís els torrers podien acudir a la torre sense córrer cap perill. No obstant això, el 1913 un potent “Cap de Fibló” (mànega d’aigua) va arrancar la coberta del nou edifici, en va derrocar els barandats i va convertir l’edifici en un munt de runes, del qual tan sols van quedar en peu les parets mestres. Els torrers van haver de refugiar-se a la veïna illa d’Espalmador i l’edifici haver de ser reconstruït. Va ser el segon far a automatitzar-se, després del de Penjats, mitjançant un enllumenat de gas acetilè amb encesa automàtica per vàlvula solar, l’any 1935.

Faros más cercanos