Far de la Conillera

Datos Técnicos
Historial
360grados
Imágenes/Videos
Dominio Público
Faros a la vista

Datos Técnicos

Latitud N 38.993789000000

Longitud E 1.212595000000

Alcance Nominal 18 mn.

Altura sobre nivel del mar 85 m.

Apariencia luminosa Grup de 4 llampades cada 20 segons.

Apariencia diurna Torre i cases blanques, 18 metres.

Historial

El projecte va ser redactat per Emili Pou. Les obres van començar el 1855 i va ser el contractista el mateix que construiria més tard el far del Botafoc. En el moment de la seva inauguració disposava d’una òptica fabricada per la casa Henry Lepaute, de 2n ordre, amb una aparença lluminosa d’eclipsis i llampades prolongades de 60 en 60 segons. La llanterna tenia 3 metres de diàmetre. Tot l’equip va costar 48.915 francs, dels quals 16.200 van ser de la llanterna, 450 de l’embalatge i la resta per a l’òptica i llums. Va començar a lluir el 19 de novembre de 1857. Originàriament era de planta circular, però més tard s’hi van afegir sengles pavellons com a ampliació dels habitatges dels torrers. La seva primera font d’il•luminació era un llum moderador de ressort per a oli d’oliva que més tard, com en la resta de fars, es va substituir i es va adaptar a l’ús de parafina i petroli com a combustibles. El 1928 s’hi va canviar també el sistema òptic i s’hi va acoblar un nou joc de lents giratòries sobre flotador de mercuri, amb la qual cosa va passar a tenir una aparença de grups de 4 llampades. El 1971 s’hi va tornar a canviar la totalitat de la instal•lació òptica lluminosa per una altra de gas acetilè, al mateix temps que es va modificar la torrassa i es va canviar la llanterna, la qual cosa va deixar des de llavors el far automatitzat i deshabitat. El far va començar tenint un servei de llanxa amb dos mariners que vivien a l’illot. Aquest servei, com en la resta de fars de les Balears que el necessitaven, es va externalitzar mitjançant subhasta, amb la qual cosa els mariners, a partir de llavors, havien de residir al port de Sant Antoni. Es van establir dos viatges setmanals obligatoris al far per portar els queviures i transportar el personal i les seves famílies. En cas d’urgència els torrers feien als mariners senyals òptics, mitjançant l’ús d’un mirall o la col•locació d’una bandera blanca. En casos així els mariners havien de sortir ràpidament de Sant Antoni per socórrer els torrers sempre, clar està, que el temps ho permetés.

Audioguías

Imágenes/Videos