Una vegada promulgat el primer Pla General d’Enllumenat Marítim de 1847, va caldre organitzar, de forma també centralitzada, el servei de manteniment dels fars. És per açò que el 1851 es va crear el Cos de Torrers de Fars i es va establir un reglament pel qual haurien de regir-se aquests funcionaris i que al llarg dels anys va anar reformant-se i adaptant-se als canvis socials i tecnològics. El primer d’aquests reglaments apareix editat l’any 1857.
El 1939, i a petició pròpia dels torrers, es va canviar la denominació del cos i passa a ser el de Tècnics Mecànics de Senyals Marítims.
El 1992, es va promulgar la Llei de ports i de la marina mercant, en la qual es va declarar l’extinció del Cos de Tècnics Mecànics de Senyals Marítims.
En un començament l’aspirant a torrer havia de romandre un temps de pràctiques en algun far (períodes que van oscil•lar al llarg dels anys des de 6 mesos fins a simplement 15 dies) i després realitzar l’examen corresponent.
També es van establir escoles de fars, com les que va haver-hi als fars de Torre d’Hèrcules i Machichaco, fins que finalment es va crear el Centre Tècnic de Senyals Marítims a Madrid.
-
Mallorca
-
Cabrera
-
Sa Dragonera
-
Formentera
-
Menorca
-
Eivissa
