Far de l’Illa de l’Aire

Dades tècniques
Història
360 graus
Imatges/Videos
Domini públic

Dades tècniques

Latitud N 39.799453000000

Longitud E 4.293133000000

Abast nominal 18 mn.

Altura sobre nivell del mar 53 m.

Aparença lluminosa Llampades aïllades cada 5 segons.

Aparença diürna Torre a bandes blanques i negres amb casa blanca, 38 metres.

Història

Va començar a il•luminar amb una òptica de 2n ordre de la casa Sautter i una aparença lluminosa de llampades blanques cada minut. El projecte va ser redactat per Emili Pou. Es va inaugurar el 15-08-1860. El 13 d’abril de 1859, encara en període de construcció, el bot que s’encarregava de transportar els treballadors a l’illa va naufragar i va morir un dels mariners. El 1911 es va substituir el llum moderador d’oli per un Chance de petroli de 85 mm motiu pel qual, el torrer principal va haver d’acudir durant uns dies al far de Llebeig (Dragonera) per aprendre el maneig d’aquest llum, que havia estat instal•lat per primera vegada a les Balears feia un any en aquell far. Fins a la construcció del far de Moscarter (Eivissa 1977), va ser la torre de far més alta de les Illes Balears, amb un alçària del focus lluminós de 35,3 metres sobre el terreny i una escala de caragol de cent seixanta-cinc escalons. En qualsevol cas, encara continua sent la de major alçària construïda en pedra. El novembre de 1957 va quedar muntada la nova llanterna aeromarítima. Més tard, el 1965, es va substituir l’antiga instal•lació optico-lluminosa (última que quedava en servei encara amb gir lent mitjançant galets) per una altra de la casa Pintsch ja amb flotador de mercuri i va passar a tenir una aparença lluminosa de llampades aïllades cada 5 segons. El 1974 s’hi va retirar la instal•lació de petroli Chance i se’n va muntar una altra de gas amb una instal•lació automàtica procedent del Far de la Nau, la qual cosa va permetre, a partir de 1976, retirar el servei de manteniment amb residència permanent al far. El 1995 es va incorporar un sistema d’il•luminació mitjançant energia fotovoltaica. Pel seu aïllament, va ser durant molt de temps un de les destinacions més dures, ja que havien de conviure a l’illot tres torrers amb les seves respectives famílies i hi va haver èpoques on les tensions entre ells van ser molt freqüents.

Audioguías

Imatges/Videos